La princesa prometida

Ací estic, en Egham. Ja duc 17 dies! Qui ho diria... però passe de contar res, copiaré i pegaré l'e-mail que vaig enviar a tothom, per tindre consciència algun dia d'allò que vaig patir... aissss... poor thing I am...

Ja tocava un mail pa explicar un poc com ha sigut la meua arribada a la Great Britain. Pos com no... great, great... si he de dir la veritat, tal i com vaig sortir per la terminal 3 de Heathrow, me n'haguera pujat al 1r avió... rollo... 'oiga, q no...q me lo he pensado mejor...'

Primer de tot, vaig haver de pagar excés d'equipatge (per a qui no ho sap,en iberia, 10 euros x kg q te passes...), però clar, com havia de resumir en 20 kg roba d'hivern-estiu-joyas-etc. pa 3 mesos?? Així, que podeu imaginar el tamany de la meua maleta. A això sumeu ara, una motxilla d'equipatge de mà (petada de roba... sobretot interior!, 2 xoriços i 1 tros de formatge q m'havia posat ma mare), una bossa en entrepans (tb detall de la mami) i el portatil. Més o menos com Paco Martinez Soria, pero en volta de Madrid en Londres. Pos pa acabar, només sortir de recollir l'equipatge, se trenca la maleta del portatil a punt de pujar en el bus cap a Egham...

Ja estic en el bus. Ningú m'ajuda a pujar una de les 7 accesorios gigantes q duia... I res, me sente, i me n'adone de que ja ningú parla valencià o castellà. Me'n volia tornar ja... ni sabia qui m'esperava en la casa, ni en la universitat... no sé, la sensació eixa de 'no, no me vull enfrontar a res nou...'. I en el bus no avisaven les parades, ossiga q tenia q començar ja a parlar anglés. Menos mal, q al final eren majos i casi me duen fins la direcció en bus. Però no coneixien el carrer... i me van parar al costat de un taxi... i així, vaig arribar a Hythelfield Ave. Que és un cul-de-sac (carrer sense sortida). Que per cert, els ha fet molta gràcia saber el significat de 'cul'... jeje. Cul del carrer, jaja... y se parten. ellos solos... anglessos...

Hi ha algunes fotos,però encara no moltes pq no he fet massa turisme.

I ara passe a coses més explícites:

- La casa: pos és una casa. Ací no hi ha edificis, és tot molt rollo villes. Clar, tens la sensació que la ciutat aquesta és gran, però no! Supose que si poses tots els habitants en un àrea amb edificis de pisos, pos no és tan gran. I clar, com no estic prop del centre, quan surt al carrer, només trobe cases, nens en bici, i poc més. Però això sí, és super-tranquil i dorc un montó de hores... cosa que me feia falta!

- Egham: pos no és un barri de Londres, com imaginava. Està a 40 minuts en tren fins al centre de Londres (que no és molt, pq creuar-te Londres ja costa més o menys això en tren).

- Els companys (flatmates): pos som 5. És un poc com viure en la peli de la Princesa Prometida... Primer està Jason (varón, 39 años). Jason és amb qui vaig contactar, i és el 'vigilant' de la casa. El vigilant pq la casa és d'uns amics que estàn a Nova Zelanda i no tornaran... i ell viu ací, i lloga les habitacions pa ells. Treballa a casa, fent 'funny presents' i proveeix a tendes de diversos països, com ara fundes de les taules de planxar on hi ha un tio nuet amb un tapa-rabos. I quan passes la planxa pel lloc de la xufa, pos el tapa-rabos desapareix, com en els calendaris ixos q duen les weles!!! També fa altres coses, però no són tan gracioses. A més té 2 fills, un dels quals ve prou per ací. Després està Priya (mujer, 24 años), que és una xica india que fa un màster a la Universitat on estic jo. És molt maja, però curra tot el dia a correus de la uni, i no para per casa... i si bé, està sempre tancà en l'habitació estudiant o donant-se el lote en la novia. També tenim a Holly (23 anys). És més rara que un gos verd... només me la he creuat 2 vegades...i sembla que li molesta que li parlen. VIu/menja en la seua habitació, i crec q treballa en una empresa de informàtica. I per últim està John (Johny!!!!!! jejej). John té 33 anys, i treballa a un hotel pijo q hi ha a prop. La veritat que acabe de parlar en ell esta nit per primera vegada, i és super majo. Això sí, és més baixet que jo! I en el sentit literal... jeje. És super gracioset i parla molt ràpid.

La veritat és que és un ambient un poc raro, pq fins i tot els més simpàtics, fan vida a la seua habitació. Ací tothom se respecta, està tot molt net, etc. però no interaccionen massa. Lo justet. Ja dic, l'únic q m'ha tret és Jason amb el seu amic Rich. Els 2 divorciats i amb fills adolescents... era graciós... pq després me tocava parlar a mi... i era de 'i tu, quants fills tens?'

- La universitat: és de puta mare. És precisosa, com un castell. En les fotos ho podeu vore. La professora anglesa (amb qui vaig contactar pa vindre) és molt maja, i tots els estudiants de doctorat també. Inclús me van fer una recepció (amb vi i papes a les 4 de la vesrpà!) pa que coneguera a tots els estudiants de doctorat. És molt intercultural, pareixíem un xiste... som: una espanyola, 2 portuguesses, un alemany, una sueca... i crec q la resta anglesos, però és graciós. Compartisc despatx amb Paula (portuguesa) i Sara (anglesa). Paula parla amb petits sons i... se passa el dia xarrant! Però és d'agrair, perquè com en casa no parla molta gent!! I Sara és molt irònica,m'encanta! L'altre dia bromejàvem pq des de que he arribat, no ha plogut, i fa super sol... molta calor. I jo deia q era q m'havia seguit el bon temps des d'Espanya. I ara Sara tots els dies em dona les gràcies per un dia més de bon temps :-) La veritat és que ací la gent és com els caragols... quan hi ha un poquet de sol,ala!!!! a llevar-se roba, i a sunbathing, i a tot... i jo, mentre, en la jaqueteta...pq pa mi, pos no és tan fiero el león como lo pintant!

- El meu curro: pos és molt interessant. La tia esta sap mogolló, però com està prenyà, només ve 3 dies a la setmana. Jo vaig tots els dies, però no passa res si falte algun (de moment no he faltat, eh?). Entre sobre les 10 i acabe sobre les 5. A les 12 parada obligada de tothom pa dinar... dioz... el primer dia lasanya a les 12... però ja m'he acostumbrat a dinar pronte. Això si, sopar no sope antes de les 9! Por mis huevos! jeje. I res, de moment he estat llegint-me la tesi de la dóna esta, q és super interessant i molt molt relacionada amb el que jo faig. Estic adaptant tasques al castellà per passar-les als meus xiquets quan torne. I també estic analitzant videos de nanos i adolescents autistes, pq diu q vol q entrene les habilitats observacionals (oh!). I el dia 20 he de fer una exposició pa tot el departament ... això sí q serà xungo... pq clar, evidentemente, ha de ser en anglés.

- L'anglés: de puta mare!!!!! El 1r dia me sentia inútil perduda. Veia com se m'escapaven les idees del cap sense ser capaç d'expressar-les... pq a mitat frase necessitava una paraula, i oblidava la resta q anava a dir... me sentia frustrà... però de sobte, vaig despertar al dia següent, i parlava com un loro! I cada dia més... a més, ells com q ho valoren molt, pq se consideren uns 'vagos' per no saber més idiomes. Tenen a espanya i als aspanyols idealitzats!!! Fins ara, tots els q m'he trobat love Spain and think Spanish people is very friendly!... i tots acaben diguent q volen visitar espanya... i és quan m'he de fer la longuis... pq per mi, invitaria, però clar... si s'apunten tots els q ho diuen, flipa! I això, ja he fet cagaes de les meues, rollo comprar mal un bono-bus, veure'm un got de concentrat de suc de prèssec sense mesclar-lo amb aigua (pq pensava q era suc...), i poc més. El dissabte per la nit, Jason i un amic me van traure a beure pintes i jugar al billar un ratet (de 8 a 12...), i me van ensenyar el bad language... però era tarde, señora! pq jo ja venia en un bon bagatge de paraulotes aprés... i se reien molt... supose q igual q fem nosaltres amb els guiris... aish... lo millor va ser quan vaig dir 'ah... that is like mother fucker' com si res, i tothom en el pub se va quedar callat!!!!!! (però weno... és q els pubs d'ací són super silenciosos... res comparat amb qualsevol cafeteria aspanyola).

- Vida social: pos no molta... la trobe a faltar tant! Pq clar, partint de q no tinc amics ací, q en la universitat duc 3 dies i encara no tinc confiança pa acoplar-me, i els meus companys de pis van al seu rollo... pos pocs plans socials tinc. Però bé, Jason ja m'ha dit que me farà un tour per Londres, després John diu q me durà del seu hotel informació de llocs per a anar (m'han dit q Windsor és preciós!! aniré este cap de setmana crec...), després a Paula li venen uns amics portuguesos este finde i me pegarà un toc per anar a prendre algo el dissabte, i a més, Melanie (una xica francesa a la q no conec, però va contactar en mi per mail pq també està ací sola en Egham) m'ha dit que està lliure per fer coses este finde. Segurament, no faré res... i me tocarà anar-me'n a soles amb la meua càmera, en qualsevol tren/bus, ... però m'és igual, també m'agrada. M'encanta fixar-me en la gent, lo seria q aparenta ser... però després no ho és. En les cases, totes iguals (blanques i de fusta, amb cortines de ganchillo, un tros de jardí), però amb un distintiu (una lluna, flors violetes,unes bicis).

- El menjar: és un poc asco... però soles si vols. JO me compre el menjar i me cuine per la nit. En la uni no, pq no me dona temps... i a més, disfrute en el self-service q hi ha... és com distints selfs-service: un de amanides a tu gusto (rollo amb els ingredients per separat... hui hi havia fins a natxos i amanida de col!), un de menjar calent (hamburguesses de pollatre i de ternera, amb creilles), un de wok (si!!!!!!! te fan noodles o arroç en les verdures q tu vols, i a l'instant!), un de paninis, un vegetarià i de menjar més tradicional(q és d'on més agafe jo... mmm... hui lasanyade de formatge feta i verdures, i pebrera farcida de cus-cus i verduretes... ja te digo rodrigo..) i un de beguda i tal. MOlt be, pero molt car... (pensant q la gassolina va a 1 lliura/litre (1.30 euros)... no m'estranya). M'estic deixant un ull... espere q m'ingressen pronte la beca... però fijo q me dixe part del meu sou... només l'habitació ja me costa 450 lliures al mes! I el transport 3 lliures al dia!... però bueno, no me privo de na! Pq en el supermercat hi ha un montó de marques rares, i productes encara més raros... sobretot, de coses pre-cuinades (lasanyes, canelons,) i menjar indio. Me vaig comprar salsa dipas rara, cookies de xocolate gegants, sopes de llauna, mogolló de chedart i stilton (formatges super bons), i no sé.. però avui he sopat una trutia de creilles, i un tros de xoriço... q ja me feia falta.

I res més. Que clar, les rotondes es fan per la esquerra! I les vegades q he anat en cotxe, sempre me pose en la porta del conductor a esperar... i me diuen 'què, condueixes tu?' :-) Se m'ha desfet molts prejudicis. Creia que els anglesos pensaven q érem paletos, com alguns francessos ho pensen, i no! som lo millor pa ells! very friendly, very happy, i love /cabeza/ (cerveza), i love corisó (xoriço), no problemo, como está usted. jeje. Després creia q eren més serios i estupids, però no, de moment m'han tractat molt bé (els q m'han tractat!). I creia q ací plovia i feia fred q te cagues... i no! Tothom va en mànega curta i ensenyant garres. I m'havien dit q eren warros, però la casa està impecable. I bueno, no sabia ja com era un món on els adolescents no paregueren riki martins i revelde way en miniatures, sinó persones normals i no-escandaloses; on la mitat de la gent va en turbant al cap (rollo fakir... mai saps si te van a escopir una espasa per l'esquena!) i convuen mil cultures en harmonia; on els carrers estan nets i es comença a beure birra a les 4 de la vesprada; on es beu una tassa te té per a anar-se'n a dormir, fins i tot quan vens de 'festa' fins al cul de pintes; on has de tindre compte en donar 2 bessos... pq és millor shake hands and say 'nice to meet u'; i no sé, coses mil a les q m'estic adaptant i me comença a agradar. Però no canvie lo meu per res, eh??

Vos trobe a faltar a tots molt. De qui no me vaig despedir, q sapigueu q estava malalta de l'ull. He tingut q aprendre a explicar lo q és un 'herpes al nervi òpic' mil vegades... Pos això, q casi no me'n vinc per culpa del puto ull. Però ja estic casi bé... me tape l'ull de vegada en quan, però evite llocs en fum (de totes formes, no se fuma en cap lloc... tabaco a 7 euros señores!).

Molts b7s a tothom, i si algú vol escriure'm, serà d'agrair!!!!!! Q necessite calentoreta social x dios!

Clara.